PROGRAMACIÓ:

Octubre  2017
Dil Dim Dim Dij Div Dis Diu
   
  1
2 3 4 5 6 7 8
9 10 11 12 13 14 15
16 17 18 19 20 21 22
23 24 25 26 27 28 29
30 31  

PÀGINES VISITADES:


SEGUEIX-NOS:

ANTONIO BOTEY GÓMEZ (Granollers, 28 de maig 1928 – 26 de gener 2010)

Notes per a un currículum:

Ahir, al capvespre, vaig tenir una agradable visita. L’Enric Garcia Pey, amic i estudiós de les persones i dels fets més puntuals del nostre Vallés, ens va visitar a la galeria.
No va ésser una visita normal per veure una exposició o comentar el que s’ha de fer o es pot fer per la nostra ciutat. Hem va demanar pels seus arxius, un breu escrit explicant la meva vida com un granollerí més.
Concises paraules, no més de quatre, en les que narrés la meva vida. Vaig estar a punt de renunciar. Cada dia noto més el pes dels anys i hem resulta més difícil escriure sense faltes, i amb una lletra llegible. La bona cal·ligrafia ha estat sempre obsessió gustosa.
A punt de renunciar, però afortunadament la meva vida, tinc 76 anys, ha estat plena d’activitats i resumir-la s’hem fa difícil.
A la conversa assistiren també la meva esposa, Rosa i el meu fill Josep. Aquest digué no et preocupis, només de fer bona lletra, ja que gran part dels fets destacats ja estaven escrits, des d’una vegada que ens ho va demanar la Generalitat i aquesta informació està a l’ordinador. Còpia que ara transcric i que després completo amb altres paraules.
Fill de Josep i Neus. Estudia Batxillerat i després Peritatge Industrial. Motivat per imperatius familiars, en lloc de Belles Arts i Arquitectura que eren les seves preferències. Funda junt amb un amic una empresa que avança satisfactòriament, però la qual ha de deixar quan és requerit a col·laborar en l’empresa familiar fundada pels seus avis l’any 1903.
Desgraciadament l’empresa, puntera a Espanya durant molt anys, es veu obligada a tancar al no poder seguir la rapidesa de les noves tecnologies. Llavors planteja a la seva esposa Rosa i als seus fills Dolors, Josep i Rosa Mª, desestimar els oferiments d’altres empreses i córrer el risc d’obrir una galeria d’art a Granollers. Per això quan es va d’haver de tancar el taller, vàrem assistir plorant al tancament de l’empresa familiar, però amb la consciència tranquil·la d’ haver-ho donat tot . Vàrem muntar una galeria d’art i escollirem Granollers. I tenien raó. Des de fora no es compren aquesta decisió. Per què no posàvem la galeria a Barcelona?
I això volíem demostrar, i crec que ho hem aconseguit que Granollers, gràcies a la nostra galeria. Que sigui reconeguda, no sols als Vallès i Catalunya, sinó també a la resta de l’Estat Espanyol i a l’estranger.
L’any 1978 inaugura a Granollers la Galeria AB. Vint-i-tres anys de lluita, feliç per l’enriquidor contacte amb els artistes i el món de l’art
Caldria llegir la introducció escrita per, Josep Miquel Garcia, Coordinador del Servei d’Arts Plàstiques de la Generalitat de Catalunya, en el llibre dels 10 anys de la Galeria.
L’any 1979 neix el nostre noticiari, tret característic i diferencial de tots els catàlegs que es fan.
El 1981 inaugurem amb un amic la galeria Espai BM, també a Granollers, destinada inicialment a l’art jove. Aquesta col·laboració s’acaba l’any 1984.
L’any 1985 inicia l’exposició anual “A tot vent” que recull els dibuixos seleccionats per l’edició de les novel·les “A tot vent” de Proa, Enciclopèdia Catalana. Cinc anys durà aquesta col·laboració. Durant tot aquest temps cada novel·la editada portava, un dibuix fet exprés per cada artista considerat adient. Aquests dibuixos especials es recopilaren en 5 volums.
Del llibre “15 anys” recomano llegir l’ofrena que explica l’ideari de la Galeria i les paraules de presentació del Sr. Joan Guitart, Conseller de Cultura de la Generalitat.
En els difícils primers anys de la galeria compagina les seves hores amb feines ben diferents: Secretari de la Patronal del Vallès, Il·luminador de les historietes d’Editorial Bruguera (feina de nit), Gerent del Col·legi Vedruna fins que entrà com a Cap d’Il·lustració a Enciclopèdia Catalana. Cap de disseny (portades de llibres, revistes de Moda, etc. en una petita editorial i moltes més per assegurar la supervivència de la galeria, Col·laborador en diverses revistes, etc.
Ara preparem el nostre llibre dels 25 anys.
Requerits per Enciclopèdia Catalana, dirigírem la seva sala d’exposicions, que no durà gaire temps per consideracions econòmiques i de la qual perduren les edicions de litografies i gravats que ofereixen als seus associats.
Inicialment vàrem creure ja que calia establir unes condicions de mútues col·laboracions i de relacions dels galeristes amb les institucions públiques i l’any 1981 ens vàrem integrar a l’Associació Gremial de Galeries i Sales d’Art de Barcelona, de la qual assistíem a les seves reunions des de la seva fundació l’any 1978.
L’Associació esdevingué Associació de Galeries d’Art de Catalunya i finalment el Gremi de Galeries d’Art de Catalunya. Vint-i-un anys de servei en pro de l’art al nostre País és la meva col·laboració en aquest aspecte. Els últims deu anys com a President. Actualment sóc el Primer President Honorari del Gremi.
Des del Gremi es va impulsar la creació de la Unión Nacional de Galerias de Arte de España. Tots els tràmits es van realitzar des de Barcelona i vaig presidir a Madrid la reunió fundacional, deixant en el mateix acte la Presidència pel bé comú, ja que calia aconseguir una cohesió que era millor que fos representada des de la capital d’Espanya.
Com a President del Gremi he tingut la satisfacció de representar-lo entre altres càrrecs institucionals, a la Junta de COPEC (Consorci Català de Promoció Exterior de Catalunya), en el Comitè assessor de diversos Consellers de Cultura, participar i col·laborar en exposicions fora del nostre país….Actualment assessoro la Secretaria General de Joventut de la Generalitat per impulsar l’art jove.
Membre del Jurat en molts certàmens artístics i col·laborador en diverses organitzacions culturals de caire social.
Des de l’any 1996 he presidit Artexpo (cinc edicions). Una fira recuperada per a Barcelona. Actualment sóc President Emèrit de Fira de Barcelona
Podria afirmar que la major part de galeries obertes a Catalunya els darrers quinze anys, han buscat el nostre assessorament inicial.
La Galeria disposa actualment, junt amb les obres dels artistes lògicament, de dues col·leccions importants: Un fons documental bastant consultat. D’una col·lecció d’obres fetes pels artistes expressos per la galeria en què figura una fotografia seva i quelcom que recordi el seu art.
Premi ACCA de la Crítica d’Art 2000 (Associació Catalana de crítics d’art) per la trajectòria d’una galeria entregada amb entusiasme i dedicació a l’art viu contemporani. Entre altres distincions la de Honorary Degree, en Ciències Empresarials, Màrqueting i Relacions Públiques de l’Escola ESERP. Diverses distincions esportives, una altra de les seves aficions.
Altres aficions: Cultura i Esport. Professor de l’Escola del Treball de Granollers, col·laborador a diverses revistes, locals…. Jurat a moltes exposicions catalanes.
Esports, en plural, bàsicament com a practicant del futbol. Vaig jugar a l’equip de l’acció Catòlica, als Manolazos, al C. D. Granollers, al Vilanova de la Roca, a la Roca i al Santa Eulàlia entre altres.
Vaig dirigir la candidatura de Ferran Ariño a la Presidència del Barça. Per poc, i per circumstancies especial no es va Guanyar.
Si bé vaig jugar alguns partits amistosos d’handbol, la meva comesa principal fou sempre com a Directiu. Secretari general del Handbol Granollers durant diversos anys. Fundador de l’Atlètic Granollers, equip format per escolars juvenils, que es venien seguin des de petits, assolint el Campionat d’Espanya juvenil, guanyant al Madrid, a la final a Madrid.
Els meus tres fills practicaren la natació i durant aquests anys vaig col·laborar en el C. N. Granollers. L’Esport ensenya a guanyar o a perdre. La vida també. Aprendre les dificultats amb esperit esportiu ajuda a viure mes plenament.
Col·laborador entusiasmat en la creació i continuïtat del Patronat de Fires i Festes de Granollers. Un dels organitzadors dels anys triomfals de la Fira, per moltes circumstancies favorables al participants, d’actes per la Festa Major i els Reis, de La Cavalgata anacrònica amb els mitjans possibles.
He col·laborat amb moltes altres coses que m’han demanat: exposicions, concursos, Sants de Barri. Granollers no és un País, però Granollers és molt més per tots els que l’estimem.
Sóc pare de cinc fills, tres del meu matrimoni i dos, en Jordi i la Cristina, casats amb em Josep i la Rosa Maria. I tinc tres nets el Robert, en Pep fils d’en Josep i la Cristina i en Xavi d’en Jordi i la Rosa Maria.
Mai he sigut un gran estudiant del que no m’ha interessat, però guardo un record molt especial i entranyable per totes aquells professors que han influït en la meva formació: Manuel Masjuan, Salvador Llobet, Miquel Jonch, Miquel Boix i el padre Castro…
Políticament sempre he estat igual. Respectuós amb totes les tendències i moviments, però creient amb les persones, sigui quin sigui el seu pensament. Moltes vegades el més ignorant té raó.
Què espero de Granollers? Que no creixi més, que millori i que sigui sempre una ciutat acollidora plena d’il·lusions
Escrit d’Antoni Botey, a Granollers el 26 de novembre 2004