PROGRAMACIÓ:

Agost  2017
Dil Dim Dim Dij Div Dis Diu
   
  1 2 3 4 5 6
7 8 9 10 11 12 13
14 15 16 17 18 19 20
21 22 23 24 25 26 27
28 29 30 31  

PÀGINES VISITADES:


SEGUEIX-NOS:

EXPOSICIONS

“HUMÀ”
En aquesta exposició amb el títol: “Humà”, l’artista Josep Bofill, vol que ens plantegem la qüestió: On estem? On anem? I com estem de condicionats per la manca de llibertat, i l’opressió a que estem sotmesos tots el humans.
Mitjançant les seves escultures i pintures expressa diferents situacions on ens trobem.
També ens mostra amb una subtilesa i tendresa, una sèrie d’obres sota el títol “Sculptures a porter” realitzades amb plata i bronze, que l’art és portable i assequible.
No deixeu de visitar-nos i gaudir de l’exposició instal·lació que us hem preparat.

Josep Botey
Març 2017

“HUMÀ”
Con esta exposición con el título: “Humà”, el artista Josep Bofill, quiere que nos plantemos la cuestión: Donde estamos? Donde vamos? Y como estamos condicionados por la falta de libertad y la opresión a que estamos sometidos todos los humanos.
Mediante sus esculturas y pinturas expresa diferentes situaciones donde nos encontramos.
También nos muestra con una sutileza y ternura una serie de obras bajo el título “Sculptures a porter”, realizadas en plata y bronce, donde el arte es llevadero y asequible.
No dejéis de visitarnos y disfrutar de la exposición instalación que os hemos preparado.

Josep Botey
Marzo 2017

VIDA
La V I D A como la luz del instante fugaz de un relámpago, mínimo e insignificante en relación a la evolución de la tierra…pero también amplia e intensa para el individuo que la vive. Cuantas cosas caben en ese instante, que como una montaña rusa tiene subidas y bajadas, que asustan y divierten.
Imposible acotar en un lienzo o cuadro tantas vivencias, un diario que se va llenando desde el nacimiento hasta el fin.
En palabras se ve al individuo actual en medio de: belleza, máscaras, información, éxodo, cultura, pompa, erotismo, caos, suerte, amor, placer, tecnologías, saturación, lujo, artes, indignación, fiesta, intolerancia, felicidad, etcétera, etcétera cosas buenas o malas, sus antónimos u opuestos.
Todo gira en torno a un espacio de luz a nuevas esperanzas…así va pasando la V I D A.alberto-laporta

cartell-joan-laborda
joan-laborda

2016_Jaume Comellas_@JAUME COMELLAS
Berga, 16 de març 1978

L’obra que presentarem de l’artista JAUME COMELLAS, és com si entre una oposició còmoda i una incòmode preferís el risc i la duresa. Es una obra que hi ha vida i passió autentica, no fictícia o poètica, segons com és mira podaríem dir Neorealisme (Tendència moderna que cerca una representació extremament analítica, introspectiva, crua i dramàtica d’una condició humana treballada, de l’angoixa dels sentits, de les convencions de la vida burgesa i de la vacuïtat i la insatisfacció de l’existència) sense tenir res ha veure amb el surrealisme ni amb el realisme acadèmic.
El artista vol plasmar les il·lusions sensibles de la gent que viuen sense o al marge de les coordenades culturals, com un cert realisme crític denunciant. Podríem dir que mostra una gran llibertat a l´hora de pintar i és manifesta de manera diferent. Promou una estranya llibertat de colors, de formes, de gestos, sense a penes repetir una traç massa encertat i certament feliç i mirant de no caure en l’amanerament. La barreja, que pot semblar caòtica, però que és conscientment volguda, de colors. signes i figures, comporta l’expressió d’un subconscient força arrelat, de situacions, idees i emocions que xoquen fortament amb la vida social.
Josep Botey
Febrer 2016

FILI PLAZA_envios

OH SORPRESA !!!

Amb motiu del 38è aniversari de la galeria volem fer una exposició amb gust de poc, poques peces i molt triades, per tots el públics.
Hem decidit presentar l’escultora FILI PLAZA, i presentarem les seves obres per lluir, petites joies.
Els escultors la majoria de vegades pensen en petit lo que més tard faran en gran.
Fili Plaza va néixer el 1957 a Salamanca i en el transcurs de la seva vida ha realitzar exposicions individuals i col·lectives a Alella la seva ciutat d’adopció, on hi té una escultura monumental al “Colegio Hamelin”, a Varsòvia, Amsterdam, Maasttric, Gruningen, La Haya, Barcelona, Brussel·les, Paris dins d’Europa i a New York, Los Angeles, Miami als Estats Units i no podia falta en aquest ampli currículum la nostra galeria a Granollers.
Que podem dir de la seva obra: “ Tracta el cos humà des de l‘interior explicant els que vol transmetre i que tenim al nostre interior. Però no tenim paraules per poder expressar els nostres sentiment? Som muts, mutilats, estem en el cos que desitgem? Sabem sortir del nostre entorn? Podem cercar una comunicació lliure des del nostre interior? Ens falta comunicació? Coneixem el nostre entorn? Tot això tant simple i a la vegada tant complicat és el missatge que la Fili Plaza vol que ens plantegem.
Una visita per l’exposició resoldrà totes aquestes qüestions?
Val la pena visitar per tenir la gran sorpresa de comprendre totes aquestes qüestions.

Inauguració dia 2 de juny fins el 29 de juny 2016

Koloraj laboris_1alejandro quincoces

alejandro quincoces_1

evencio cortina

evencio cortina_1

martin ballesteros

martin ballesteros_1

pepe carazo

pepe carazo_1

roberto zalbidea

roberto zalbidea_1

2016-Manolo Moreno

EL PASEANTE INSATISFECHO

El arte tiene la virtud de transformar en belleza aquello que en la vida práctica vemos como cotidiano, cuando no sencillamente vulgar. El espacio que nos rodea, con frecuencia, esta impregnado por todos aquellos acontecimientos que nos conducen a ordenar nuestras vidas del modo en que esta previsto que suceda. Se construye eso que llamamos Sociedad; y no son muchos los que tienen la capacidad de abstraerse lo necesario para convertir esa imagen trivial y vulgar en una representación que tenga la fuerza necesaria para que mantenga la realidad y además dotarla de belleza.

Manolo Moreno pertenece a una generación de artistas que quisieron observar la realidad de su entorno de un modo diferente, ordenar un caos existencial a través de colores y formas que se sustentan en lo cotidiano pero que tienen su esencia en el subconsciente colectivo y en la propia psicología del artista.

La galería de obras de Manolo Moreno, esta colección que presenta, esta construida sobre los elementos que forman parte de su vida. El eje central de la composición de su obra esta basada en la luz, la imagen luminosa de la sociedad que le rodea, donde se integran elementos irreales, que apenas esbozados, nos hablan de su mundo real, a medio camino entre el entorno natural y la sociedad industriosa en que quizá quisiéramos vivir, y sobre todo ello, en muchas ocasiones, la lluvia, pétalos de vida que parecen desprenderse de un cielo azul para caer sobre los sólidos suelos que asientan su obra, pequeñas gotas de color que vivifican el conjunto aportando dinamismo y ritmo y quizás suavizando la probable rudeza del entorno.

Y las palabras, repetidas en frases ilegibles que aunque parezcan solo un recurso plástico tengo la impresión de que es un intento de trasmitir con otro lenguaje esa insatisfacción que como artista le mueve a crear, y que particularmente en él, puede significar el grito poético que proclama su necesidad de expresarse.

Y también la gente que le rodea, las caras de las personas que tiene cerca, la que le rodea, irreales figuraciones de personas que viven sus vidas con naturalidad pero que tienen marcados en sus rostros las heridas que han marcado su existencia. También, es cierto, son el continente de una expresión artística llena de color y sensibilidad plástica, pero no con el ánimo de representar lo negativo que hayan podido padecer, simplemente la representación de lo que el artista ha ido observando y su sentimiento a la hora de plasmar su propia realidad.

Una obra amplia y compleja, variada en las formas y soportes, vencida a veces por las dificultades de lo cotidiano pero convincente en la forma y en el fondo, asentada en un estilo sosegado donde la técnica y el conocimiento del color ayudan a un trazo limpio, escrupuloso, que le permite componer una obra serena que tiene la capacidad de impresionar al espectador, atraer su atención a ese mundo entre metafísico y mundano que tiene como mérito principal hacer fijar la mirada y percibir que probablemente por encima de nuestra observación hay algo más.

Manolo Moreno, más allá de esta muestra, es un artista que vive su arte desde su propio mundo interior pero sin perder de vista la realidad que le rodea, como un paseante que mira a su alrededor en busca de los motivos que podrían hacerle comprender cual puede ser el destino de su incesante imaginación.

Manolo Moreno es uno de esos artistas que puede ver esa realidad cotidiana, incluso fea y vulgar y convertirla en un pedazo de vida, en belleza. Es la percepción de aquel que se pasea y se siente insatisfecho hasta que no ha esbozado sus conflictos en un argumento plástico.

El resto, corresponde al espectador.

Manuel González
Fuengirola 2015.

Cartell Blas Garcia@“BLAS GARCIA”

del 4/12/2015 al 29/1/ 2016

“Un motiu per una exposició com excusa”

La il·lusió com a factor de tranquil·litat. Ara més que mai hem de pensar que ens pot fer més feliços i com fer-ho.
Aquest projecte que ara presentem no és altre que la culminació d’un anhel.
Preocupats per les limitacions i la necessitat d’omplir els buits, proposem una alternativa per demostrar l’afecte entre les persones i que millors que oferir-nos obres d’art.
Cercarem dins de l’obra de Blas Garcia aquelles peces que més ens il·lusionin per poder gaudir junts d’elles. Aquelles temàtiques que estan inspirades en la necessitat d’explicar històries i els sentiments dels homes i de les dones d’avui.

Josep Botey
Novembre 2015

Toni Cantó

Una vegada més voldríem sorprendre el visitant.
Presentem una nova exposició i aquesta vegada tornem als orígens de la tinta xina. El artista que hem triat és en TONI CANTÓ.
Començar una obra del no res, un full en blanc una ploma i tinta xina, i crear una obra d’art sorprenent. Una altre visió del art al plasmar una imatge conseqüent, una apreciació de la realitat del clar i el fosc que proporciona el traç de la ploma en un full de paper, aconseguint que surti el color i la vida dels personatges.
Crec que és una exposició que hauríeu de veure.
Josep Botey
Octubre 2015

Fossar_cartell

Jordi Costa @

En motiu del 37è Aniversari de la galeria i seguint amb la nostra línea volem celebrar aquest dia amb la presentació d’un artista novell.
JORDI COSTA, autodidacte, inquiet, sempre cercant uns nous objectius per poder plasmar el sentiment de la fragilitat.
Les formes i els colors, parteixen sempre d’un carbonet i del contrast obtingut en una tela blanca, la seva gama de grisos, que cada vegada més està creant color.
Una ocasió més apostem pel futur, i creiem que el nostre deure és aconseguir que aquest món mancat a vegades d’il·lusió, pugui seguir lluitant per cercar una sensibilitat que ens ajudi a saber compartir.

Josep Botey

Con motivo del 37 Aniversario de la galería y siguiendo con nuestra línea, queremos celebrar este día con la presentación de un artista joven.
JORDI COSTA, autodidacta, inquieto, siempre buscando unos nuevos objetivos para poder plasmar el sentimiento de la fragilidad.
Las formas y los colores, partiendo siempre de un carboncillo y del contraste obtenido sobre una tela blanca, su gama de grises, que cada vez más están creado color.
Una vez más apostamos por el futuro, y creemos que es nuestra obligación poder conseguir que este mundo falto muchas veces de ilusión, pueda seguir luchando para encontrar una sensibilidad que nos ayude a saber compartir.

Josep Botey

Petit Gran Formar

CATALANS ABSENTS_Cartell@

CATALUNYA I L’ART
ABANS I ARA
“Catalans absents”

Es bo recordar el passat en aquest present tant immediat. Com deia en Joan Manel Serrat “Temps era temps”.
El esser humà oblida ràpidament aquells que amb el seu esforç varem col•laborar en formar-nos i ensenyar-nos a traves dels seus moviments artístics com el món evolucionava.
Per això la galeria els vol retre un petit homenatge per agrair-los a tots ells, aquells moments màgics que varem poder somiar en un futur evolutiu. L’art sempre ha estat capdavanter de les inquietuds com si d’una revolta és tractes.
Gràcies a ells em pogut comprendre i assimilar, que tota realitat parteix d’un somni o com en aquest cas d’unes imatges o millor dit d’unes obres d’art, la expressió dels seus sentiments, mitjançant uns quadres. Seria el mateix que els escriptors plasmen els seus sentiments en el llibres, també d’agrair.
Però el quadres son gràfics i de moltes lectures.

Exposició que no podeu deixar de visitar.

Josep Botey gener 2015

sin_nombre
Ens sumem al homenatge a JOSEP UCLÉS amb aquesta nova mostra titulada “INDEPENDÉNCIA 1990” amb obres d’aquest període posterior al presentat al Museu de Granollers i Badalona.
Tot un compendi de mostres per recordar el nostre gran amic Josep, tenim la intenció de no deixar mai de recordar-lo, i farem diversos períodes al llarg d’aquesta any.
Cartell@JOSEP-UCLÉS
El Pare sempre deia “Quan persones importants parlen bé de tu i encara ets viu, procura dedicar les teves possibilitats actuals a no defraudar-los”.
JOSEP UCLÉS
Badalona, 15 de novembre de 1952
La Roca del Vallès, 12 de setembre de 2013

Amic entranyable que va començar a exposar amb nosaltres per primera vegada el 23 setembre de 1979 i ens va sorprendre com a visionari quan el 16 de febrer 1982 va presentar-nos una mostra anomenada “Retrat imaginari del Director de la presó de la Roca”
Josep Uclés deia: ”…Crec que si hi ha una solució i aquesta l’hem de trobar en cada un de nosaltres, transformant primer de tot allò que tenim sota el barret i després l’entorn més immediat i local, perquè és en aquests espais o realment podem arribar i actuar i on podem visualitzar l’harmonia i l’equilibri dels nostres actes amb l’entorn…
…Com a defensor del sistema democràtic entès com una doctrina que defensa la intervenció del poble en el govern i l’elecció dels governants, i de la política entesa com a disciplina ètica al servei del ciutadans, he volgut aprofitar l’oportunitat de “carta blanca” que m’ha ofert ab galeria d’art per donar la meva opinió en contra dels polítics(alguns). Aquells que amb les seves actuacions degraden i desprestigien la classe política decent i deceben i allunyen els ciutadans de la democràcia”.
Per aquest motiu presentarem un flash de la vida d’en Josep Uclés sota el títol de “Independència 1990”, una series d’obres inèdites per recrear la vista dels espectadors que no ens deixaran indiferents i ens transportaran durant uns instants el mon d’en Josep Uclés.

JOSEP BOTEY, octubre 2014

Alberto Laporta
Dins la programació de la galeria cal incloure sempre artistes autodidactes amb formació o no de estudis de pintura. Aquest és un del casos que cal incloure.
El Alberto és un artista ple de rauxa i inquietuds, sempre està cercant qualque cosa més del que és poc veure en una persona.
El seu entusiasme fa que indagui en el interior del seus personatges per plasmar l’anima dels mateixos.
A qui teniu el seu darrer pensament sobre la sèrie que presentarem.
Espero que no hi falteu.
Josep Botey

Serie ” Mujeres”.
En el transcurso creativo de una obra, hay muchos momentos en los que se puede dar por terminada. Es en esos momentos de dudas donde hay información suficiente para estar satisfecho en lo que se quiere transmitir, la obra parece estar inacabada a ojos de una gran mayoría, pero es en ese punto de duda donde ya nos dice algo, la obra habla por si misma.
En la serie Mujeres, las líneas, los trazos sueltos, los registros insinuados o las imperfecciones que se ven o se intuyen, dan sentido o esencia a mi intención de comunicar, se ven como una obra inacabada, pero no lo esta.
Utilizo un lenguaje expresionista figurativo y una técnica mixta con grafito, carboncillo y óleo sobre papel de algodón. Por último, pudiendo escoger entre bodegones, paisajes, pintura abstracta, etcétera, para hacer esta serie, he preferido a la mujer para rendirle un homenaje.
Alberto Laporta

ucles-picasso

JOSEP UCLÉS
Badalona, 15 de novembre de 1952
La Roca del Vallès, 12 de setembre de 2013

Amic entranyable que va començar a exposar amb nosaltres per primera vegada el 23 setembre de 1979 i ens va sorprendre com a visionari quan el 16 de febrer 1982 va presentar-nos una mostra anomenada “Retrat imaginari del Director de la presó de la Roca” i així successivament any rere any amb els seus muntatges presentats a la nostra galeria o com One Men Show a les Fires d’art, denunciant fets reals e imaginaris, les seves obres eròtiques com la “Suite Afrika” o “Contra els polítics (ALGUNS)”.

Sempre capdavanter va escriure “De la fleca del costat de casa. Fa poc un famós sociòleg (hauríem d’escoltar molt més el sociòlegs i els pensadors ) deia que la situació del món era tan greu que no hi havia solucions locals als problemes globals. Aquestes paraules em remetien a una cançó, la de les religions que ofereixen solucions als problemes de la terra en el paradís del cel. No sé per què, entenia, que aquestes paraules volien dir que la solució als problemes globals haurien de venir d’una potència global. Crec que si hi ha una solució i aquesta l’hem de trobar en cada un de nosaltres, transformant primer de tot allò que tenim sota el barret i després l’entorn més immediat i local, perquè és en aquests espais o realment podem arribar i actuar i on podem visualitzar l’harmonia i l’equilibri dels nostres actes amb l’entorn.
Com a defensor del sistema democràtic entès com una doctrina que defensa la intervenció del poble en el govern i l’elecció dels governants, i de la política entesa com a disciplina ètica al servei del ciutadans, he volgut aprofitar l’oportunitat de “carta blanca” que m’ha ofert ab galeria d’art per donar la meva opinió en contra dels polítics(alguns), els més propers, els que podem observar i descobrir en les seves pràctiques hipòcrites i contradictòries; els que fan una política utilitarista i mercantilista; els polítics mancats d’ideals i d’utopia; els vanitosos i prepotents que utilitzen la política i els mitjans al seu abast amb l’única finalitat de promocionar-se i, si fos el cas, també lucrar-se. Aquells que amb les seves actuacions degraden i desprestigien la classe política decent i deceben i allunyen els ciutadans de la democràcia. Josep Uclés 4/10/2005”.

Al llarg dels anys ha exposat amb nosaltres moltes vegades: el setembre de 1979, el febrer del 1982, el febrer del 1986, el gener del 1987, el maig del 1989, el febrer de 1990, el novembre de 1993, el gener de 1995, el febrer 1995, l’agost 1995, Artexpo 1996, al octubre 1996, Artexpo 1997 i 1998, juny 1998, al gener del 2000, Artexpo 2000, el gener 2001, Artexpo 2001, al gener 2002, al agost 2002, al juny 2003, Artexpo 2003, al febrer 2004, al febrer 2005, al octubre 2005, al desembre 2007, al febrer 2010, al abril del 2011, al gener del 2012…..

Fou precisament pel 25è aniversari de la galeria qui acompanyar a Pablo Ruiz Picasso en la nostra celebració, i quan celebrarem el 36é aniversari. Nosaltres volem retre-li un petit homenatge i ara serà en Pablo Ruiz Picasso el seu acompanyant.

Josep Botey, març 2014

1013851_725609667463614_1182959047_nNova exposició el proper dijous dia 10/4/14 a les 19:30, presentem un nou projecte i una nova artista jove a la galeria.
Escrit de l’exposició de Anna Tamayo

“NA-pols és una exposició de Anna Tamayo. Pren el seu títol del nom de la ciutat italiana, en que és molt habitual topar amb roba estesa als seus balcons i finestres. Aquest acte d’estendre la roba és un element característic en l’obra d’aquesta artista. A banda de que l’estètica de la roba estesa,plàstica i visualment dóna molt de joc,li serveix a Tamayo també per airejar i posar a secar veritats a mitges en molts dels seus treballs,utilitzant aquest recurs pictòric com a un element narratiu. Jugant amb l’idea d’estendre la roba,penja originals seus sobre cartró,amb pinces de fusta al damunt d’un entramat de cordill,creant així una doble il•lusió estètica,la que recrea en el modus d’exposar la seva obra i la que planteja dins del discurs del seu treball. Gaudiria de poder compartir personalment les meves impressions al voltant d’aquest acte tan prosaic i alhora tan poètic d’estendre la roba. T’espero a AB galeria d’art.
Anna Tamayo.
Anna TAMAYO@

unnamed

IMGP3622

A medida que uno va llenando su bagaje, se recogen y guardan las piedrecitas que van dejando los grandes Maestros. Aquellas que me entretengo a mirar, acariciar y soñar. Ellas mismas son las que surgen, en algún momento, de allí dónde guardo mi percepción de la realidad. Lo hacen como si de una revelación se tratara, para, una vez hechas imagen, convertirme en Pigmalión y dedicarme a moldear esa imagen, hacerla mía y que vuelva a comenzar.
La intención de mi obra es contar una historia que lleve al espectador a algún lugar. Dejar ir el yo más profundo en la fuerza de la imagen que transmite el lenguaje visual más común y efectivo. Para decir, sin palabras, las cosas del alma, a través de una semejanza y un sentimiento con pinceladas de realidad. Miradas, cuerpos, sombras y elementos aparentemente deformados son los que quién los observa tiene que completar. Algo que se vuelve real cuando uno lo mira.
_____________________________________
A mesura que un va omplint el seu bagatge, es recullen i guarden les pedretes que van deixant els grans mestres. Aquelles que m’entretinc a mirar, acariciar i somiar. Elles mateixes són les que sorgeixen, en algun moment, d’allà on guardo la meva percepció de la realitat. Ho fan com si d’una revelació es tractés, per, un cop fetes imatge, convertir-me en Pigmalió i dedicar-me a modelar aquesta imatge, fer-la meva i que torni a començar.

La intenció de la meva obra és explicar una història que porti l’espectador a algun lloc. Deixar anar el jo més profund en la força de la imatge que transmet el llenguatge visual més comú i efectiu. Per dir, sense paraules, les coses de l’ànima, a través d’una semblança i un sentiment amb pinzellades de realitat. Mirades, cossos, ombres i elements aparentment deformats són els que qui els observa ha de completar. Quelcom que es torna real quan un s’entreté a mirar-ho.
_____________________________________
While one goes on filling his own baggage, the little stones left by the great Masters are collected and stored. Those that I take the time to look at, to caress and to dream with. They arise, at some point, from where I keep my perception of reality. They do so as if they were a revelation that, after converted to an image, turn me into Pygmalion to devote myself to shape that image, make it mine and start over again.

The intention of my work is to tell a story that takes the spectator somewhere. Letting go my innermost self into the power of the image, conveyed by the most common and effective visual language. To talk, without words, about the things of the soul, through a similarity and a feeling with a touch of reality. Glances, bodies, shadows and elements seemingly deformed must be completed by who is watching them. Something that becomes real when someone look at it.

Francis Iranzo (Maig 2013)

invitaci¾ galeria ab
5 Pintores de Pekin i Cantón + Pintores de Barcelona

CHEN ZIJUN

HOU SHA HU

HE GUIRUI

QIU HONG

YANG SHUN

MATILDE VELA

ROSA SOLANO

NÚRIA ROSSELL

VICTORIA LOZANO

MARIBEL MAS

96- SISTOLE-DIASTOLE...DEL AMOR  2008

DEFINICION ARTISTICA

Como artista nacida en el año 1969 en Barcelona, ciudad mediterránea por excelencia, marco mis orígenes más inmediatos, así como mis influencias artísticas más directas, en esta ciudad española plagada con un bagaje cultural e histórico, que se manifiesta desde su legado romano hasta su apoteosis cultural con el movimiento Modernista que por excelencia la define con carácter propio. Dalí, Miró, Gaudí son también artistas catalanes que han ocupado un lugar en mi formación académica por derecho propio y vivencial.
En el año 1985 empiezo mis estudios dentro de un panorama social y cultural rico en influencias externas y acostumbrado históricamente a acoger todas las tendencias artísticas que llegan desde fuera de nuestras fronteras.
Ya en los últimos años de formación, encuentro en el movimiento del Informalismo catalán, otra de las influencias claves para el desarrollo de mi posterior estilo pictórico. Artistas como Antoni Tàpies, Miquel Barceló, o Antoni Clavé, han sido figuras importantes en mi formación visual y estética.
En el año 1992 acabo mis estudios en la Universidad de Bellas artes de Barcelona, en la especialidad de pintura, desde entonces me dedico por entero al mundo del arte, tanto como profesional del mismo en el ámbito de la pintura fundamentalmente, como a nivel docente y de formación académica.
Intentar hacer una síntesis y una definición de lo que es mi obra actualmente y del lenguaje plástico que he desarrollado hasta la fecha, me lleva a reflexionar sobre mis fuentes de formación, desde la académica, la vivencial, procurada por mi entorno mas directo, hasta la predisposición personal a encontrar todos aquellos elementos que me ayudan a desarrollar un lenguaje artístico necesariamente coherente y personalizado con mi naturaleza.
Así, la manifestación plástica de mi obra se desarrollaría entre un gusto por el color en sí mismo, color que se caracteriza por esa intensa luz mediterránea con la que convivo, un aprendido clasicismo en las formas pictóricas, sobre todo en la búsqueda de una armonía compositiva y de una belleza estética clásica, y unos recursos iconográficos basados en arabescos y ornamentos cuyo origen podría situarse en mi necesidad de incorporar elementos de mi entorno y de mi formación estética y cultural.
El color, la mancha, el ornamento y la composición siempre dinámica, se estructuran y juegan como excusa para crear todo un universo estético en donde poder recrear aquello que me sucede de forma vivencial, emocional y sensitiva. El color será el que marque la intensidad, la fuerza y la composición de la obra, así como su gestualidad más inmediata.
Podría pues calificar mi pintura entre los parámetros del movimiento Informalista catalán, aunque siempre desde la perspectiva de mi propio universo plástico, para ello, la abstracción por la que ha evolucionado mi obra, me acerca a intercalar matices también de índole Expresionista, con acusados trazos de lirismo Mágico, con todo el misterio y el juego necesario para ello.
La abstracción temática, cuya inspiración más directa me acerca a recrearme en la Naturaleza, con temas como el agua, el fuego, la tierra o el aire, me permite recurrir al uso de grandes manchas de materia orgánica o de aguadas, y de pequeños grafismos, filigranas y arabescos, que utilizo gráficamente para conjugar todo mi universo de sensaciones y emociones imaginarias y misteriosas, en donde el último recurso visual que me queda es provocar la emoción que nos transmite la misteriosa gama de colores y formas con las que compongo la obra.
Técnicamente me he familiarizado con la pintura acrílica sobre madera, pues debido a la espontaneidad y gestualidad de mi trazo, me permite jugar con la fragilidad y la transparencia de la aguada, así como con su materia, y del soporte rígido de la madera para situar masas de materia plástica, rascados y veladuras, de la forma técnicamente mas casual y espontánea posible.
Por último me gustaría acabar reflexionando sobre la intencionalidad de mi obra, basándome en mi necesidad de plasmar todo ese mundo interior que mueve al artista a crear por encima de todo un universo propio, en mi caso jugando siempre con la intencionalidad y el misterio, ya sea imaginariamente sensitivo o emocional, que ayude a expresar y a comunicar el impulso primitivo de manifestarme como individuo personal, peculiar y exclusivo.

GUADALUPE MASA 2006

Invitacio KRETA @ envio

INAUGURACIÓ DIVENDRES 14 de juny a les 19:30

35è Aniversari de la galeria 2/6/1978 – 2/6/2013

KM-C0379@

Kiku Mena
“Traç gruixut i enèrgic. “La manera gestual sempre ha estat una constant en la seva obra, quan pintava figuratiu i ara com abstracte”.
Una passió sense límits és la posa Kiku Mena (Sant Quirze de Besora, 1949) als seus quadres.
Els millors moments de la seva obra són precisament aquells en que s’atura i deixa al quadre espais de reflexió, envoltats i vitals remolins pictòrics.
La sensació que transmet la seva obra és d’un conscient rebuig de l’equilibri i d’un impuls no controlat de vertigen en procés de creació.”

El País 26/2/1998

Expressionista, gestual, directe, Kiku Mena no s’apunta a cap moda: és extremista.

El 9 Nou 6/2/1998

Josep Botey i ab galeria d’art presenten la exposició de
KIKU MENA

12 d’abril – 7 de juny 2013
Inauguració 12 d’abril a les 7 : 30 p.m.

35è Aniversari de la galeria

2013-NEUS COLET WEB

“ESPAIS OBERTS”

del 15 de febrer al 5 d’abril 2013

Amb aquest projecte de NEUS COLET, gravats i escultures, comencem amb molta il•lusió la primera exposició del 2013.
Ens adherim al Centenari de Salvador Espriu (10/7/1913 – 22/2/1985) i compartim un poema del Món de Subirachs.

“Veleres mans desdenyen encalmats glaços de por al llarg del tan despert camí dels ulls de foc del pensament.
Enllà dels cants, immòbil, sord nauxer lligat al pal, enmig de vols antics, defuig perills del son de ports sabuts.
Des dels vells solcs de les relles d’ahir, coneix secrets del més profund demà.
Senyor de l’angoixós combat d’avui.
El fil salvà revolts de laberint, cruel foscor de murs, ressò de clams, i l’home nu es va vestir de llum.
Lliures cavalls galopaven per alts prats molt humits, en el groc d’un ponent que beu amb set la mort a grossos glops.
Per sempre són quatre ratlles de sol, però, closes endins de la breu nit.
I vetllen déus perquè ventres fecunds de dones i de camps ens lliurin fills i serenor de fruits en l’amplitud.”

Salvador Espriu

Josep Botey
Febrer 2013

2012-Regal'Art 2012 @

Exposició de ANTONI CLAVÉ, MARTA POLO, AMADOR GARRELL, FRANCESC SERRA, BERNAT SANJUAN, JAUME MUXART,MONTSERRAT GUDIOL, GLORIA ORTEGA, ELENA ARBIOL, XAVI MAÑOSA i JOSEP ESCOBAR

 

La obra de MARTA POLO, m’ha suggerit aquest títol tot parlant en el seu estudi quan feiem el plantejament de les obres que voldríem exhibir.

La Marta va veure la llum per primera vegada el any 1959, vallesana d’adopció, i amb el cor blau del mediterrani.

Basicament aquest cop i per primera vegada presentarem unes escultures que dialoguen entre elles i ens narren vivencies i realitats quotidianes molt tendres.

Voldria fer un incís, la Marta i jo en coneixem de fa molt anys i voldria citar una frase d’ella mateixa quan en un moment va fer-me un apunt al carbó, i al signar va afegir: ” Viva la gente que, de primeras se muestra conocidilla i amable, Marta”. Dibuix que he guardat tots aquests anys i ara el hi he pogut mostrar.

La sensibilitat de les seves paraules es reflexa en totes i cadascuna de  les seves obres tant en les escultures, com en els dibuixos…, com en el bestiari de la festa major de Cardedeu d’enguany.

Poques paraules podent definir el entusiasme i l’encert a l’hora de crear aquestes obres d’art.

La meva reflexió no és altre que no us perdeu aquesta exposició, perque pot marcar un abans i un despres en el moment cultural que estem vivint.

Josep Botey
Octubre 2012

Exposició del 30/10 al 14/12/12
Inauguració dimarts 30 d’octubre a les 7:30 pm
Cloenda divendres 14 de desembre a les 20:30 pm

Present i Futur

Present i futur, hem cregut que seria una forma de definir el naixement duna nova artista emergent, amb força i vigor.

Jove artista arrelada a Vallromanes, la Laura Bofill. Va iniciar els seus estudis artístics l’any 2001 realitzant un curs de fotografia a l’Escola Industrial i  un de pintura a l’acadèmia Davinci  de Barcelona. Va ampliar el seus estudis pictorics a la School of Visual Arts of New York, completant posteriorment la seva formació a l’escola Massana i al EMAV de Barcelona.

Exposara a la nostra galeria per primer cop amb una individual, en aquesta ocasió serà presentada per lartista Carme Albaiges.

Ens expressa mitjançant la seva obra una  preocupació per el individuo i el seu entorn. La seva mobilitat i la seva integració en espais a la vegada real o irreals.

La maduresa intel·lectual en el pensament de l’obra i la seva plasmació és com un concepció duna realitat.

S’inspira en fotografies seves, creant uns personatges que podrien tenir a l’entorn o tanmateix podem ser nosaltres mateixos en unes situacions que podrien ser irreals.

Tot aixo l’hi permet un llenguatge plàstic, més nou, actual i que s’acosta molt al públic.

 

Josep Botey
setembre 2012

 

“Paper parc definició 2 (moderat en l’ús)”

del 19/6 al 27/7/ 2012

VICTOR OTERO

[CAT]

Artista establert a Montornès del Vallès, inicia per primera vegada els seus passos pictòrics a la nostra galeria.

Preocupat pels rostres i la seva expressivitat. El seus personatges denoten un gran preocupació per aquest món, revoltat i ple de dificultats. Treballa en paper aplicant-hi unes lleus pinzellades en forma d’aiguades, donant unes sensacions de frescor i a la vegada d’insinuació sensual del color.

Totes les seves temàtiques estan inspirades en la necessitat d’explicar històries i descriure els personatges i situacions diàries que l’envolten. Els sentiments dels homes, les dones i les edificacions que avui amb aquell sarcasme intenten deshumanitzar-nos.

En Víctor s’expressa pictòricament plasmant aquella realitat oculta, que segons ell és irònica i imperceptible.

La seva concepció i realització són la plasmació d’una meditació poètica d’una historicitat real. Això l’hi dòna en sentit figurat una vivacitat creativa.

[ESP]

Artista establecido en Montornès del Vallès, inicia por primera vez sus pasos pictóricos en nuestra galería.

Preocupado por los rostros y su expresividad. Sus personajes denotan una gran preocupación por este mundo, sublevado y lleno de dificultades. Trabaja en papel aplicando unas leves pinceladas en forma de aguadas, dando unas sensaciones de frescura ya la vez de insinuación sensual del color.

Todas sus temáticas están inspiradas en la necesidad de contar historias y describir los personajes y situaciones diarias que le rodean. Los sentimientos de los hombres, las mujeres y las edificaciones que hoy con ese sarcasmo intentan deshumanizarnos.

Víctor se expresa pictóricamente plasmando esa realidad oculta, que según él es irónica e imperceptible.

Su concepción y realización son la plasmación de una meditación poética de una historicidad real. Eso se lo da en sentido figurado una vivacidad creativa.

[ENG]

Artist based in Montornès del Vallès, first started painting in his footsteps in our gallery.

He is concerned about faces and their expressiveness. His characters denote a major concern for this world, rebellious and full of difficulties. Works on paper by applying a mild form of watery brushstrokes, giving a feeling of freshness and sensual innuendo rather than color.

All themes are inspired by the need to tell stories and describe the characters and everyday situations around us. The feelings of men, women and the buildings today with the sarcasm which tries to dehumanize us.

Victor is expressed pictorially shaping the hidden reality, which he is ironic and imperceptible.

Its design and implementation are the translation of a poetic meditation a real historicity. That gives it figuratively creative vivacity.

 

MIRIAM BAENA

[CAT]

Artista establerta a Valldoriolf, comença els seus passos pictòrics a la nostra galeria per primera vegada.

Preocupada pels drets humans. Les seves obres d’una gran frescor denoten un capficament per aquesta realitat que ens toca viure. Treballa en diversos suports amb unes gestuals i vigoroses pinzellades. Sap donar unes sensacions de frescor i a la vegada d’insinuació sensorial als colors.

Amb les seves obres intenta explicar-nos les històries d’un món que l’envolta, ple d’uns sentiments mordaços que vol apropar-nos a la seva realitat.

La Miriam ens expressa pictòricament tot allò que vol denunciar-nos creant una nova realitat íntima, que  segons ella és mordaç i somorta.

 

[ESP]

Artista establecida en Valldoriolf, inicia sus primeros pasos pictóricos en nuestra galería por primera vez

Se preocupa por los derechos humanos. Sus obras tienen mucha frescura y denotan una interiorización en la realidad en la que estamos viviendo actualmente. Trabaja en diferentes soportes con unas gestuales y fuertes pinceladas. Con ello consigue otorgar a sus obras sensación de frescor a la vez que permite insinuar sensorialmente los colores.

Con sus obras intenta contarnos las historias de un mundo que la envuelve, lleno de crudos sentimientos que nos acercan a su realidad.

Miriam nos expresa pictóricamente todo aquello que quiere denunciar, creando una realidad íntima, que según ella es mordaz y mortecina.

 

[ENG]

Artist based in Valldoriolf, she begins at out gallery with her first steps painting for the first time

She cares about human rights. Her works are very fresh and denote internalization in the reality in which we live today. Works in various media with strong gestural strokes. Thus obtained give to her works a cool feeling while allowing sensorial insinuation of colors.

With her work she tries to tell the stories of a world that surrounds us, full of raw emotions that bring us closer to her reality.

Miriam expressed pictorially us all that she wants to report, creating an inner reality, which she for her is scathing and dim.

 

Josep Botey,

Juny 2012

“Elongacions: extensió, tracció o estirament”
del 3/5 al 15/6 2012

“La caracterització de l’obra”

Artista barceloní establert al maresme GERARD ROSES.

Va iniciar els seus passos pictorics a la nostra galeria el any 1986 en la mostra titulada “Gent Jove 1”, exposant en diverses ocasions. Pero la seva gran primera exposició va ser el 1992 “L’home i l’esport” coincidint amb l’any olímpic a Barcelona. El seu entusiasme i la seva capacitat creadora va poder amb el seu repte olímpic, fer una macro exposició a la nostra galeria conjuntament amb el Museu de Granollers, la galeria Susany de Vic, la galeria Matisse de Barcelona, i les seus olímpiques de Granollers de Handbol i la seu de Vic la de l’Hípica.

Preocupat per les limitacions del quadres i crea la seva tercera dimensió. El seus personatges surten d’ells per intercomunicar-se amb els espectadors. Incorpora un material que pot semblar inadequat com el cartó per obtenir aquestes sensacions, donant-li una noblesa.

Totes les seves tematiques estan inspirades en la necessitat d’explicar histories i descriure els personatges quotidians que l’envolten. Els sentiments dels homes i de les dones d’avui ironitzats pero als ensems humanitzats.

Aquesta vegada presenten una nostra titulada “ELONGACIONS” referir-nos a la necessitar d’interrompre el espai de l’obra fent una extensió de la mateixa.

En Gerard s’expressa pictorica i escultoricament en un sol element, la plasmació de la realitat latent e ironicament tangible.

La seva concepció i realització són la consecució d’una reflexió poetica d’una realitat existent. Aixo l’hi dona aquesta frescor i vivacitat en la seva creació.

Josep Botey
maig 2012

quadro paco 2“La síntesis de l’obra”

L’artista vallesà Paco Càmara, nascut a la província de  Jaén l’any 1963 però establert a Montornès del Vallés, va iniciar els seus passos pictòrics a la nostra galeria l’any 1993 en la mostra titulada “Quinze anys quinze noves il·lusions”. Bon inici.

Preocupat per la veracitat dels colors, les formes, la composició interior, les natures mortes esbossades, insinuades i amb un gest molt valent.

Aquesta vegada presenta una nova obra titulada “ÀDHUC  o AD HOC”,  en definitiva podríem definir-la com “fins i tot expressament”.

En Paco s’expressa pictòricament indiferentment sobre tela, paper o mobles. Segueix amb els seus estudis minuciosos de les natures mortes.

La seva cavil·lació teòrica de l’obra i la seva consecució és com un reflexió vers una realitat viva. Tot això l’hi permet un lèxic plàstic actual proper a tots.

 

El artista vallesano Paco Cámara, nacido en la provincia de Jaén en el año 1963 pero afincado en Montornès del Vallés, inició sus pasos pictóricos en nuestra galería el año 1993 en la muestra titulada “Quinze anys quinze noves il·lusions “. Buen inicio.

Preocupado por la veracidad de los colores, las formas, la composición interior, las naturalezas muertas esbozadas, insinuadas y con un gesto muy valiente.

Esta vez presenta una nueva obra titulada “ÀDHUC  o AD HOC”, en definitiva podríamos definirla como “incluso expresamente”.

Paco se expresa pictóricamente indiferentemente sobre tela, papel o muebles. Sigue con sus estudios minuciosos de las naturalezas muertas.

Su cavilación teórica de la obra y su consecución es como un reflexión hacia una realidad viva. Todo ello le permite un léxico plástico actual cercano a todos.

“ACARAMENTS” o “SEMBLANCES”

Dominika Berger

17/1/2012 – 29/2/2012

Artista jove polonesa, que exposarà per primera vegada a la nostra galeria.Preocupada per la veritat de les relacions intimes humanes, s’ha de saber on s’ha nacut!Estimar la terra i mai desarraigar-se de ella. Els seus rostres denoten una preocupació per la lluita interna de una realitat crua i a la vegada certa.

 


ART A L’ABAST

29.11.11 – 13.01.12

Carme Albaigès – Josep Bofill – Xavi Mañosa – Josep Uclés – Vicenç Viaplana

art, ab galeria art

Previa Art  a l’Abast

15.11.11 – 27.11.11

Amador Garell – Carbonell – Monteserrat Gudiol – F. Lloveres – Sanjuan – Siches – Serra

Dolors Porredón “Senyores, senyors…bon dia”

25/10/11 – 25/11/11

“Senyores, senyors…bon dia”, Es tracte de la realització fotogràfica d’actors i actrius a les primeres hores de la seva activitat, en un dia quotidià, sense focus ni maquillatge .Quan estava realitzant aquest projecte, la Fundació Oncovallés em va comentar que aquest any havien augmentat el nombre de malalts de càncer i comptaven amb menys ajudes econòmiques, i jo sense pensarm-ho dues vegades els vaig oferir el meu treball fotogràfic, i vaig obtenir dels actors la seva autorització per fer l’exposició benèfica per a aquesta fi, i a més la Fundació Oncovallés posarà a la venda a la fi d’aquest mes d’Octubre uns màgnifics calendaris , amb les fotografies de l’exposició . Les fotografies en total són 21 , encara que el total dels actors són 23. L’acabat és en B/N i la grandària és de 40×50.

“Señoras, señores…buenos dias”, Se trata de la realización fotografica de actores y actrices a las primeras horas de su actividad, en un día cotidiano, sin focos ni maquillaje .Cuando estaba realizando este proyecto, la Fundación Oncovalles me comentó que este año habian aumentado el número de enfermos de cáncer y contaban con menos ayudas económicas, y yo sin pensarmelo dos veces les ofrecí mi trabajo fotográfico, y obtuve de los actores su autorización para hacer la exposición benéfica para este fin, y además la Fundación Oncovallés pondrá a la venta a finales de este més de Octubre unos magnificos calendarios , con las fotografías de la exposición . Las fotografias en total son 21 , aùnque el total de los actores son 23. El acabado es en B/N i el tamaño es de 40×50.

Dolors Porredón

Draps d’Artista

15 Setembre –  21 Octubre 2011

“Fa uns quants anys, vaig trobar una tovallola brodada amb les lletres D.A. Eren les inicials del nom i cognom de la meva mare, Dolors Agudo, que ella mateixa havia brodat per l’aixovar de les seves noces. Em vaig emportar la tovallola a l’estudi i la vaig fer servir com a drap per netejar els pinzells usats. Més tard, un dia, aquelles lletres van adquirir de cop dos nous significats: Deixalla Artística i Dignitat Anònima. Establia d’aquesta manera una analogia simbòlica entre la feina ignorada a l’estudi i la feina ignorada de les mares.
Això va succeir l’any 1997 i des de llavors fins ara he anat col·leccionant alguns draps tacats de pintura. Ara tinc una petita col·lecció de draps bruts i he de reconèixer que els tinc un afecte especial. He escollit alguns d’aquests draps que s’han anat acumulant durant aquests anys a Barcelona, Oslo i Roma i els presento amb la intenció de conferir-los caràcter d’objectes artístics. Aquesta és la meva manera de retre un homenatge a la feina ignorada i silent de les mares, o dit amb altres paraules, dignificar el caràcter anònim i indispensable de la feina domèstica.”

 

Hace algunos años, encontré una toalla bordada con las letras D.A. Eran las iniciales del nombre y apellido de mi madre, Dolores Agudo, que ella misma había bordado por el ajuar de su boda. Me llevé la toalla al estudio y la usé como trapo para limpiar los pinceles usados. Pasado algún tiempo, de repente, aquellas letras adquirieron dos nuevos significados: Desecho Artístico y Dignidad Anónima. De ese modo, se establecía una analogía simbólica entre el trabajo ignorado en el estudio y el trabajo ignorado de las madres.

Esto sucedió en 1997 y desde entonces hasta ahora he ido coleccionando algunos trapos manchados de pintura. Ahora tengo una pequeña colección de trapos sucios y tengo que reconocer que les tengo un cariño especial. He escogido algunos de esos trapos que se han ido acumulando durante estos años en Barcelona, Oslo y Roma y los presento con la intención de conferirles carácter de objetos artísticos. Esta es mi manera de rendir un homenaje al trabajo ignorado y silencioso de las madres, o dicho con otras palabras, dignificar el carácter anónimo e indispensable del trabajo doméstico.

 

Artistic Waste
Some years ago, I found a towel embroidered with the letters D.A. They were my mother, Dolores Agudo´s, initials. She had embroidered them on some of her personal possessions for her wedding. I took the towel to the studio and I used it to clean used brushes with. After some months, these letters suddenly acquired new meanings: “Desecho Artístico” (Artistic Waste) and “Dignidad Anónima” (Anonymous Dignity). From that moment, a symbolic analogy between the hidden artistic work that happens in the studio and the unacknowledged work of mothers was established.   
Since 1997 I have been collecting stained painting clothes. I now have a small collection and have to admit that I have a special affection for them. I have chosen some of these garments from years working in Barcelona, Oslo and Rome, intentionally conferring upon them the status of artistic objects. In this way, I pay tribute to the unacknowledged work of mothers and dignify the anonymous and indispensable character of domestic work.

Una nova cursa per l’apropament vers l’art. El motiu de Base Paper AZ,  no és altre que dinamitzar les visites a les galeries d’art. Per això  volem donar al paper el crèdit que és mereix. Proposem un seguit de  canvis i inauguracions quinzenals d’artistes que utilitzen aquest suport  sempre o en aïllades propostes.

Base Paper AZ vol.5

05.07.11 – 29.07.11

Georgia Porredón –  Xavi Mañosa

AB Galeria d’Art

Una nova cursa per l’apropament vers l’art. El motiu de Base Paper AZ, no és altre que dinamitzar les visites a les galeries d’art. Per això volem donar al paper el crèdit que és mereix. Proposem un seguit de canvis i inauguracions quinzenals d’artistes que utilitzen aquest suport sempre o en aïllades propostes.

 

Xavi MAÑOSA – CESCMontserrat GUDIOL – Silvia LerínJosep UCLÈS

 

AB Galeria d’Art

 

Una nova cursa per l’apropament vers l’art. El motiu de Base Paper AZ, no és altre que dinamitzar les visites a les galeries d’art. Per això volem donar al paper el crèdit que és mereix. Proposem un seguit de canvis i inauguracions quinzenals d’artistes que utilitzen aquest suport sempre o en aïllades propostes.

 

Xavi MAÑOSA – CESC Jaume GENOVARTSilvia LERÍNJosep UCLÈS

 

AB Galeria d’Art

 

Base Paper AZ vol.2

28.04.11 – 19.05.11

Una nova cursa per l’apropament vers l’art. El motiu de Base Paper AZ, no és altre que dinamitzar les visites a les galeries d’art. Per això volem donar al paper el crèdit que és mereix. Proposem un seguit de canvis i inauguracions quinzenals d’artistes que utilitzen aquest suport sempre o en aïllades propostes.

 

Xavi MAÑOSA – CESC Jaume GENOVART – Joan VILAJOANA – Josep UCLÈS

 

AB Galeria d’Art

Base Paper AZ vol.1

06.04.11

27.04.11

Una nova cursa per l’apropament vers l’art. El motiu de Base Paper AZ, no és altre que dinamitzar les visites a les galeries d’art. Per això volem donar al paper el crèdit que és mereix. Proposem un seguit de canvis i inauguracions quinzenals d’artistes que utilitzen aquest suport sempre o en aïllades propostes.

Antoni CLAVÉ – CESC – Jaume GENOVART – Joan VILAJOANA – Josep UCLÈS

Núria Guinovart

“El ciment és per a mi el meu llenguatge, la meva eina d’expressió. Em sento molt identificada amb aquest material perquè puc expressar el que vull i no deixen de sorprendre’m les possibilitats que em dóna.
Darrera la seva aparença aspra i freda, s’hi amaga un món ple de rics matisos i textures d’infinites possibilitats.
La meva obra pot donar la sensació de ser dura, difícil i poc atractiva. Això succeeix perquè fujo del que és s…uperflu. El que jo faig no és bonic ni queda bé, el que jo mostro és passió, és dolor, és vida i és mort. El resultat estètic no és la fi, és el contingut, el missatge íntim, el que té la veu i parla per qui el vol escoltar. És el meu coixí, on es filtren tots els meus somnis, on reposen els meus sentiments, on la meva imaginació es desputlla i corre inconscient, deixant rastres inesborrables . I jo sento el risc quan la meva mà fa cada traç i, al darrera del traç, la satisfacció d’haver sigut capaç d’abocar allò íntim, profund, silenciós, perquè després tinc la possibilitat de gaudir-ho i compartir-ho.”

Núria Guinovart

Inauguració 23 de febrer del 2011

Cloenda 1 d’abril del 2011

AB Galeria d’Art

Inpas – Jaume Genovart

del 9 al 22 de febrer del 2011

AB Galeria d’Art

Art Madrid 2011 – Stand A-7

Josep Bofill

Carme Albaigès

Pep Bofill

Xavi Mañosa

Lita Cabellut

Josep Bofill – Pintures i Escultures

“La conceptualització de l’obra”

Moltes són les maneres com s’expressa Josep Bofill. Escultòricament dedicat a la figura humana, fa un estudi minuciós dels cossos, sobre tot dels trets del rostre, per recollir-ne els més petits detalls de la fisonomia perfilada, pulcre, com si es tractés de deus o deesses. La maduresa intel·lectual en el pensament de l’obra i la seva plasmació és com una introversió i reflexió vers les capacitats anímiques, una realitat que també es posa de relleu en la seva obra pictòrica, treballa amb fotografies de les seves pròpies escultures, creant uns personatges únics o enfrontats, que podrien ser anònims o bé personatges que tenim a l’entorn o tanmateix podem ser nosaltres mateixos. Tot això l’hi permet un llenguatge plàstic, més nou, actual i que s’acosta molt al públic.

Josep Bofill

Inauguració

22 / desembre a les 19:30

Cloenda

08 / febrer / 2011 a les 20:30


ST’ART 2010

25-29 NOVEMBRE 2010

Strasbourg – Stand C-6

Josep Bofill

Carme Albaiges

Robbert Fortgens

Pep Bofill

TERRE D’OMBRES – COFFIGNIER, Dominique

Inauguració 04 de Novembre del 2010

Cloenda 17 de Desembre del 2010

Tardor Art 2010

Apropa’t a las més de 70 galeries, museus i centres culturals de tot Catalunya on obres d’art creades a partir de discos de vinil fusionaran música i art.

www.tardoart.com

Josep BOFILL Música Silenciada 110×110 Tècnica Mixta

OPACITATS

26/08/2010 – 29/10/2010

Exposició fotogràfica que mostra el rastre humà, l´empremta de la seva presència en els espais i objectes preuats, després oblidats.

La propietat, la privadesa, la intimitat, la dignitat, la ocupació i el poder… s´agermana amb l´espai obert a tothom, la indignitat, el desordre, l´oblit i el no rés.

Un cop tot deixa de servir per al seu propòsit i el seu funcionament anterior deixa d´existir, es produeix una transformació inquietant. Del com un espai i objecte preuat es metamorfitza amb el seu abandonament i rebuig. Son imatges dels records d´un passat recent a punt de desaparèixer. És el moment just en que la seva possible reutilització i recuperació ens ofereix el seu darrer alè d´esperança, esperant, pacient, cobrir-se amb la pols que mantindrà latent els darrers batecs d´energia fins a la seva, quasi sempre, destrucció, desaparició o transformació final. Imatges que, en certa manera, ens mostren un trànsit entre la vida i la mort, una part opaca de la nostre societat que, potser, no en convé mostar-ne ni parlar-ne res.

Aquests son alguns dels trets seductors en les imatges que us vull presentar.

Fotogràficament, amb les exposicions lentes degut a les precàries condicions de llum existents, és similar al fet de succionar un darrer fil de vida. Els sons ambientals es magnifiquen, les olors s´impregnen sobre mi i les sensacions en aquest mon solitari estranger ple de foscor i llum em creen una addicció especial per buscar i trobar imatges dislocants, en aquest cas, acompanyades d´objectes fora de context, quasi tots ells, extrets de les mateixes escenes. Son mitges metàfores per acabar, que només l´espectador completarà segons les seves sensacions i lectura particular.

Tot i tractar-se de fotografies fetes amb càmera digital i la seva post-producció corresponent, la metodologia fotogràfica utilitzada ens ofereix imatges naturals en blanc i negre amb tractament i il·luminació “a l´antiga” sobre paper fotogràfic baritat d´alt gramatge, en acabat setinat i garantia de resistència a la decoloració durant més de 200 anys.